Inici arrow Escapades arrow Agost 2007 Estanyols de Basturs
PDF Imprimir Trametre a un amic
Excursions
escrit per: Ramon Costa   

Estanyols de Basturs

Image

A pocs minuts de Suterranya, al terme de Basturs i molt a prop de Figuerola d'Orcau, hi ha una de les zones de més interès natural de la Conca: les dues basses conegudes com els Estanys de Basturs (570 m d'altitud). No deixa de sorpendre el fet que aquesta àrea geogràfica, que per la seva singuralitat ha estat inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, sigui tan desconeguda per a molts veïns. És per aixó que hi dediquem un dels nostres itineraris culturals, la darrera excursió programada de enguany. Primer, però, vam pujar a Basturs per fer una foto a la mainada al costat d'un immens fòssil: un corall de les Collades que està emplaçat a l'entrada del poble com un monument a la seva gran riquesa geològica.

Image 

Tornem als Estanys de Basturs. Diuen els geòllegs que aquestes dues basses són d'origen càrstic (com els estanys de banyoles i de Montcortés), és a dir, s'han format per dissolució de les calcàries que configuren el substrat de la Conca: els mantells carbonatats anomenats arenites d'Areny. Aquests gresos estan confinats per sota dels sediments argilosos que veien pertot, però afloren, des de Santa Engràcia , en algunes zones com els Nerets i les Costes de Suterranya. La carstificació ha fet que el interior del cos rocós estigui com un formatge Emmental: ple de cavitats i conductes per on l'aigua circula. El conjunt constitueix un magnífic aqüifer, el més gran de la Conca, del que els estanyols de Basturs representen el sobreeixidor o punts de descàrrega, i el nivell de les seves aigües el nivell piezomètric de tot l'aqüifer. En aquesta característica rau un dels punts d'interès d'aquestes basses, ja que són un indicador de les reserves d'aigua. Bo i que actualment els estanys estan bastant plens, el seu nivell ha estat molt baix els darrers anys, posant en evidència la sequera que hem patit com mostra la foto del 2005.

 Image

Tanmateix, en aquestes condicions l'estany gran mostra la seva esplèndida forma trono cònica, com la d'un cràter, que tindria una fondaria màxima d'uns 17 metres. De fet ( temps era temps) els estanys ocupaven antigament una extensió molt gran, com ho prova la presència de pedra tosca en tot el triangle: Basturs, Figuerola i Conques; però llavors segurament plovia més que ara.... Un altre interès de les llacunes de Basturs és l'ecologic: el gran contingut de calç de les seves aigües fa que el conjunt sigui d'una singuralitat sorprenent, i que hi visquin espècies que no es troben en altres espais aquàtics del nostre país. Professors de la facultat de Botànica de la UAB (Creu Casas i Josep Girbal) han estudiat la seva flora, entre la que hi ha una alga unicel.lular endèmica (que no viu a cap altre lloc del món): la "Ceratium cornatum". A la superfície de l'estany gran, també hi viu una planta carnívora: "Utricularia vulgaris", que no té arrels i viu flotant a l'aigua.

 

 
SegŘent >
Paissatges
atmetller.jpg
Les NotÝcies
Festa Sant Joan 2010
Sant Miquel 2010