Inici arrow Fa milions d'anys arrow 1. Una ullada geol˛gica al terme de Suterranya
PDF Imprimir
Geologia i Paleontologia
1. Una Ullada Geològica al terme de Suterranya
Ramon Costa
Associació de Veïns de Suterranya 

 

Alguns veïns de Suterranya, quan fa bon temps, tenim el costum d’anar a fer petar el queixal al lloc que coneixem amb el nom de la baixada. La situació d’aquest indret, orientat a migdia, permet una visió privilegiada del terme, de l’obaga del Montsec, i d’una bona part de la conca de Tremp. D’entrada, tot l’espectacle que centra la nostra atenció conforma l’aparença del paisatge: els trossos a punt de sega, els lledoners exuberants en els marges, o els relleus i la coloració de l’obaga de Sant Salvador de Toló. Pocs detalls d’aquest territori ens resulten estranys i “distants”; ben al contrari, formen part del nostre entorn, de la nostra quotidianitat, ja que els contemplem amb un esguard de proximitat i connivència. No passaria el mateix si fos un geòleg qui ho mirés. En aquest escenari, en efecte, ell hi veuria diferents períodes i eres, diversos tipus de roques o de terrenys. També hi copsaria una llarguíssima i accidentada història de milions d’anys en què s’hi han conjurat processos de sedimentació, cicles de regressions i transgressions marines, encavalcaments i discordances,  i una munió de canvis titànics que esgarrifen només de pensar-hi. Convé destacar que l’escala temporal en la que es mou un científic ens planteja dificultats encara més feixugues als que som caps de carbassa en aquests temes. Tanmateix, els geòlegs albiren tots els ets i els uts d’aquest marc, interpreten les seves minúcies, fan el retrat del que es veu i del que és latent. Per això arriben a confessar que al Pallars Jussà tenim un territori privilegiat, un llibre obert per a la geologia «La visió de la conca de Tremp (...) és espaterrant. La seva lectura geològica, un dia clar, és perfecta damunt un text tan ben escrit» (G. Ribas, J. Rosell, R. Linares, C. Llompart i P. Nagtegaal, 2006 Any de la geologia al Pallars Jussà). Les contrades de Suterranya, on s’emmarca una petita part de la història antiquíssima de la conca de Tremp, modela un dels capítols d’aquella visió, d’aquell text geològic.

Image 

Suterranya té una topografia força rellevant, amb dues elevacions singulars i diferenciades. La primera, cap al nord, és un turó que s’alça en forma de illot arrodonit, un indret ideal per dreçar-hi una fortificació de defensa. Els habitants d’aquestes contrades, temps era temps, hi van edificar una guaita de caire molt més piadós: la capella de sant Miquel.  La segona prominència, menys enlairada però molt més llargaruda, té l’aspecte d’un rèptil gegantí amorriat   en mig dels bancals, després que el riu li hagués privat el pas en el seu recorregut des de Basturs a Palau. El seu cap sembla a punt de cruspir-se els voravius de Vilamitjana, mentre fa veure que envesteix els confins de la baronia d’Orcau amb la cua incerta i boteruda. A l’esquena d’aquest monstre imaginari, seguint exactament la direcció est oest, s’hi troba assentat el poble de Suterranya. Tot el nucli de cases està bastit damunt un fiter característic que es deixa veure en alguns afloraments. Per exemple, n’hi ha un de ben clar a ponent, més enllà del transformador (veure fotografia), i un altre a llevant, havent passat els horts, en la confluència dels camins que envolten Les Planes. Aquest domini de roca detrítica, que pot presentar tonalitats ocres, verdoses, morades o granes, es fa ostensible ací i allà, a peu de cases i a fons de sellers (Veure detall en la fotografia següent). Es tracta d’un tipus de terreny que s’escampa àmpliament en un gran front arreu la conca. En la seva major part està format per lutites de color vermellós, ben paleses als voltants de Puig Pedrós, entre la carretera de Figuerola d’Orcau i la de sant Salvador de Toló. Es tracta d’una unitat geològica tan característica que els especialistes li donen el nom de ‘Formació Tremp’, altrament coneguda com garumnià. Si li féssim un tall vertical pel vell mig del poble, i de nord a sud al llarg de tota la conca de Tremp, veuríem que tindria una profunditat (o una potència, en termes tècnics) de 100 – 200m  en el límit de Suterranya, arribant a uns 500 metres o més en el centre.

Image 

Fotografia 2: Detall de roca detrítica del garumnià, a la base de la casa d'en Blanquet 

 

Qui ens ho havia de dir. Resulta que els fonaments de les nostres cases eren dipòsits sedimentaris emmagatzemats en l’edat geològica dita Maastrichtià, fa entre uns 65 i 70 milions d’anys, pel cap baix. Això va ser, més o menys, durant el període en què el mar s’havia retirat cap a l’oest, deixant una gran zona deltaica, planúries fluvials, llacunes i regions pantanoses. I vet aquí que per aquests llims i sorres, abans que es consolidessin en roques, hi passejaven els darrers dinosaures en els límits del Cretaci (era Mesozoica) i del Paleocè (inici de l’era Cenozoica), és  a dir, l’any de la picor, si fa no fa.  Després, ja ho sabem, es produí una de les grans extincions que han tingut lloc a la terra. Sortosament, en alguns racons del nostre país s’han conservat fossilitzades restes d’aquells gegants, vestigis d’un extraordinari passat. La riquesa d’aquests testimonis és tal que els jaciments de tota la zona (veure la figura següent) han estat reconeguts com uns dels més importants d’Europa, circumstància que justifica la denominació de Parc Cretàcic que hom dóna al territori (particularment a la conca Dellà).

Image 

Extret de:

II Jornadas de Paleontología de Dinosaurios y su Entorno. Salas de los Infantes ( Burgos, España). Sep 2001

LA EXTINCION DE LOS DINOSAURIOS Y SU REGISTRO EN LOS PIRINEOS MERIODINALES.

N. López-Martínez. - Departamento de Paleontología, Facultad de Ciencias Geológicas, Universidad Complutense de MAdrid, 28040 Madrid (España). 

 

Els més grans del poble recorden molt bé que, a mitjans del segle passat, homes que tenien ‘molts pergamins’ se’n van emportar de Suterranya algunes d’aquelles restes de dinosaure. Quan ho expliquen, no poden evitar de rondinar pensant que potser aquella gent van endur-se algun tresor que els pertanyia, sense donar-los ni tan sols les gràcies; bé, per ser justos, s’ha de dir que el Instituto “Lucas Mallada” de Investigaciones Geológicas (del Consejo Superior de Investigaciones Científicas) li van pagar 250 pessetes a Josep Nadal per un os fòssil, i en agraïment per la seva col·laboració. No es tracta ara de reivindicar-li a aquella gent res a canvi, ni molt menys que retornin els quatre caixons amb mandíbules, fèmurs i vèrtebres, ni la que sembla era la vedette de les restes: una falange de dinosaure.

Aquesta és la carta que li van enviar a Josep Nadal, i que el seu fill Eugeni m’ha autoritzat la seva addició en aquest document:

 Image

Les bones maneres i l’extrema correcció que mostra l’escrit no poden amagar un deix irònic i una certa trafica: «Aunque el ejemplar en si mismo no tiene valor comercial ninguno...». No cal recordar que, fins no fa gaire, les institucions manegadores i protectores del patrimoni paleontològic (per citar només les que ara ens ocupen) estaven assentades al kilòmetre zero. Per sort, des de 1990 està en funcionament el Museu de la conca Dellà, a Isona, i més recentment el Museu de Ciències Naturals de Tremp, amb la seva secció de preparació de fòssils, que funciona des de 2001. Aquests museus, les institucions de què depenen, tenen un paper essencial en l’aparellament paleontològic, en la seva preservació i reconstrucció, i en la potenciació d’aquest patrimoni del Pallars Jussà. Se’ls ha de reconèixer una contribució positiva en aquesta causa, però és molt el que encara els falta per fer.

A petita escala, el web de Suterranya ens brinda també l’oportunitat de satisfer un provat menyspreu que el poble ha patit, i de pas reivindicar un major reconeixement de la seva relativa importància geològica. De fet, l’any 2005 li va arribar una explícita distinció oficial, quan la Generalitat de Catalunya va incoar expedient de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, a favor dels jaciments dels Nerets (Vilamitjana-1) i Suterranya. (DOGC núm. 4526 de 9 de desembre de 2005).

Abundant en aquesta línia, li vaig demanar al Consell Comarcal del Pallars Jussà, en nom de l’associació de veïns de Suterranya, si ens podien facilitar un informe on figuressin les troballes que s’han donat al nostre poble, i a on van anar a parar. Així ho han fet amablement, i avui podem presentar aquest resum preparat per la geòloga Mª Elena Nieto, a qui agraïm la seva desinteressada aportació. Mª Elena Nieto és llicenciada en Geologia per la Universitat  Autònoma de Barcelona. Des de fa uns anys treballa com a preparadora paleontològica al Museu Comarcal de Ciències Naturals del Pallars Jussà, a Tremp. En aquesta institució realitza diferents treballs museístics i de divulgació del patrimoni paleontològic de la zona, i és responsable de la preparació del material fòssil excavat procedent de diferents comarques prepirinenques catalanes.
Suterranya,15 d'abril de 2008 

 


 

 

 
SegŘent >
Paissatges
paissatge_1.jpg
Les NotÝcies
Festa Sant Joan 2010
Sant Miquel 2010