Inici arrow Escapades arrow Agost 2008 La Cova de Sant Miquel. Escapada al Montsec d'Ares
PDF Imprimir Trametre a un amic
escrit per: Anna Ariza   

Cova de Sant Miquel. Escapada al Montsec d'Ares.

Image 

En els darrers anys la comarca s'ha proposat recuperar antics camins, que, actualment en forma de pistes, recorren els millors racons de la nostra comarca. Amb el temps s'han dut a terme millores en la seva conservació i s'ha instal·lat senyalització a les cruïllles. En aquesta excursió hem trobat un d'aquests racons a la serra del Montsec d'Ares: La cova de Sant Miquel. La cova es troba al terme de Moror, un nucli integrat al municipi de Sant Esteve de la Sarga, que agrupa un conjunt de pobles també coneguts com "pobles de la Feixa". Moror es troba a la part nord del Montsec d'Arès, en pallarès l'Obaga del Montsec, dalt de la penya a 875m. Des de Tremp agafem la carretera C-13 cap a Guardia de Noguera i enfilem una pista que baixa cap a l'esquerra direcció al coll de Sant Miquel, però no caldrà arribar-hi. La pista travessa una zona de camps de cereals i en una zona més planera, abans d'entar al coll, hi ha una corva a l'esquerra on trobarem el pal de senyalització de la cova. Aquesta, està situada uns 15m. roca amunt en un petit pla inclinat, al mig del qual hi ha una figuer.

Image    Image

Allà hi ha l'entrada a la cova, una galería descendent d'uns 50 m.. Al final, hi ha un forat pel que ens escolarem per anar a petar a una sala lateral més gran i ens arrastrem per tornar a sortir a la mateixa galería per un pas baix a la dreta de la sala.

És important portar lots perquè dins la cova no s´hi veu res de res!.

Image    Image

Què, us ha agradat? És divertit oi? Doncs, desprès d'una bona enfarinada no hi ha com reposar forces a l'ombra d'unes alsines. I parlant de tot... després anem en cotxe cap a Alzina (958 m.) per visitar-ne el molí d'oli, patrimoni de l'arqueologia industrial de la zona, que data de 1869.

Voleu saber quelcom més sobre l'elaboració de l'oli? En Jaume Fabrega ens fa cinc centims. (Extret de blocs.mesvilaweb.cat).

Image

Fins aviat.....!!!

LA PREPARACIÓ. Un cop netes i triades, es portaven les olives al trull, normalment amb saques de jute (tot i que el recipient emprat variava segons la comarca o la casa). Un cop netes les olives, es buidaven a les botigues, llocs destinats a rebre-les, al costat del trull. D'aquesta manera les feien "covar", -no massa temps- posant-se a la temperatura del trull, cosa que facilitava que deixessin anar més oli. Si eren molt madures (Pla de l'Estany) no calia realitzar aquesta operació.

LA MÒLTA. L'elaboració de l'oli es pot dividr en tres operacions: la mòlta, la premsada i la tria. La mòlta comença tirant les olives al trull. Les moles o "pedres" (una o dues, situades , en aquest cas, formant angle recte l'una amb l'altra) cilíndriques ( en algunes comarques són troncocóniques) anaven girant al voltant del mujol també de pedra, que hi encaixava. La mola està unida per un eix a un arbre vertical, i d'aquesta manera pot fer un moviment de rotació. Les rodes trepitjaven els "sòls" o jaç de pedra i les olives no sortien mercès a les "vores" altes, també de pedra. Eren mogudes per un matxo (els motors varen venir força més endavant). El trull era format pels següents elements: 1.- el recipient on gira la mola i on es col.loquen les olives, amb el seu sól i les vores. Les completaven la seva acció amb unes "pales" o "tallants" de ferro que mantenien la pasta en el recorregut de les pedres. 2.- el camí circular que volta el trull i per on gira l'animal de tracció. Un cop l'oliva està triturada (molta i reduïda a pasta) es recull amb pales (o d'altres recipients especialitzats) i es posa en semals per dur-la a la premsa.

LA PREMSADA. El mètode descrit és el premsat en fred i, gairabé, no varia de l'emprat ja a l'època romana. Més tard es varen introduir els motors i el premsat en calent; en aquest cas, calia calefactar el trull. S'hi afegia aigua calenta. Es tenien una mena de setials de roure, que feien de taula, i s'omplien els cabassos o cofins amb la pasta d'oliva, fruit de la mòlta. Tot seguit es premsaven. La premsa, totalment manual, era formada per una estructura elevada, quadrangular, que se sostenia per quatre peus rodons, de ferro que premsava. A sota, al bassi, es dipositaven els cabassos apilonats i l'un damunt de l'altre, fins a una dotzena. hi havia un dipòsit subterrani on es recollia l'oli, que hi regalimava a través d'un rec excavat a la pedra de la base de la premsa, de forma quadrangular. L'oli s'extreia amb un sifó amb aigua. Es feia anar la premsa un soc que era mogut pels trullaires (trulls més moderns tenien una roda de fusta enorme). L'oli era recollit amb una triadora i es posava tot seguit a la tramostera. També es feien servir uns cassos de llauna i uns mallals o mesures, originàriament de terrissa negra de Quart i més tard de llauna. Finalment, l'oli era triat i emmagatzemat en piques. Els millors recipients per a l'emmagatzament finals eren considerats les gerres de terrissa (encara els he vist utilitzats al Montsià), ja que d'aquesta forma l'oli se servava més.

 

 

 

 
< Anterior   SegŘent >
Paissatges
carrer major.jpg
Les NotÝcies
Festa Sant Joan 2010
Sant Miquel 2010